Poema de Màrius Sampere

Tot sòlid és forma - El fred que tu dius (1980-1985)

  

Tot sòlid és forma

 

al voltant d'una llàgrima glaçada

i Déu figura la visió del cec,

allà on es confon l'àtom amb la nebulosa

i amb mi, el meu pal brandant la bandera

dels difunts. Crido fort:

jo sóc d'aquest regne final!

 

Més enllà de Déu, l'ésser consisteix

en el més enllà de Déu. Va produir-se la fractura

i d'aquell dany ençà la divinitat és irreparable,

vessa el carburant, la sang fa olor de suc

de martiritzades floretes camperoles.

 

Mentrestant, la naturalesa es remou majestuosament,

amb afecte maternal ens revela

que bella pot ser la crueltat, que cruel la bellesa.

 

Davallo, giro el cap de dreta a esquerra. D'una ullada

assisteixo al principi del món i en presencio

la fi. M'hi rabejo

desolat. On és el responsable?

Qui és, que no para de somriure?

Comentari:

La poesia de Màrius Sampere és obsessiva i tumultuosa. Parteix d’un seguit de motius recurrents (el naixement i la mort, les figures del jo i el seu Altre, de la mare, de Déu i el Diable), es construeix en espiral al voltant de la paradoxa (“No sóc res, però aquesta és la meva consciència”) o d’una lògica als límits de la lògica poètica convencional (“Sóc un punt en el qual s’ha instal·lat una línia”), amuntega temes i situacions, pren una forma esqueixada més semblant al balbuceig que no a la confiada gramàtica postsimbolista, i mira de dir (d’invocar) una realitat inabastable amb paraules, però que això no obstant les paraules apamen i basteixen alhora. Perquè per a Sampere la poesia és, sobretot, invocació. El poeta escriu il·luminat, embriagat, des del centre d’un secret que ell mateix no acaba de copsar però que transporta i cosifica (ell és el torsimany, el nabí dels hebreus en una versió molt personal i, doncs, apòcrifa): “La veritable veu, potser no meva / sinó del qui m’habita sense límit”. Com odem observar, aquest poema té una relació en vers al que he esmentat anterirment, ja que fa referència a Déu i al seu jo. Explica com la creació del que ens envolta i ho relativitza.