Mar Português
O mar salgado, quanto do teu sal
São lágrimas de Portugal!
Por te cruzarmos,quantas mães choraram,
Quantos filhos em vão rezaram!
Quantas noivas ficaram por casar
Para que fosses nosso, ó mar!
Valeu a pena? Tudo vale a pena
Se a alma não é pequena.
Quem quer passar além do Bojador.
Tem que passar além da dor.
Deus ao mar o perigo e o abismo deu,
Mas nele é que espelhou o céu.
Mar Portugués
¡Oh mar salada, cuánta de tu sal
son lágrimas de Portugal!
¡Por cruzarte, cuántas madres lloraron,
cuántos hijos en vano rezaron!
¡Cuántas novias quedaron por casar
para que fueses nuestra, oh mar!
¿Valió la pena? Todo vale la pena
si el alma no es pequeña
Quien quiere pasar allende el Bojador
tiene que pasar allende el dolor.
Dios al mar el peligro y el abismo dio,
mas fue en él donde el cielo se miró.
Comentari:
Fernando Pessoa com ja sabem és un poeta Portuguès, el qual la major part dels seus poemes estan escrits en portuguès. Aquest és un exemple, encara que tot el recull de poemes està traduit all castellà. M'agrada molt aquest poema ja que fa referència a un moment de la seva vida, que és quan abandona la seva terra, Portugal. li parla al mar, és com una reflexió sobre el que ha fet i el que ha deixat de banda, el que ha abandonat.I exemplifica que ha patit molt de dolor i que per aconseguir allò que un vol s'ha de petir, independentment de la manera que sigui. Pel que fa a la mètrica utilitza per fer el poema dues estrofes cada una amb sis versos. Com podem veure entre el portuguès i el castellà no hi ha gaire diferència.
Poeta portuguès que va introduir a la literatura europea el modernisme portuguès, però que només va arribar a reconèixer després de la seva mort a Lisboa, en 1935. Pessoa va néixer a Lisboa, però durant la seva infància va viatjar a Durban, a Sud-àfrica, on el seu padrastre era cònsol, havia perdut al seu pare amb 5 anys i la seva mare es va casar en segones núpcies. L’anglès es va convertir en la seva segona llengua: va ser bilingüe i va treballar com traductor tècnic; va publicar els seus primers poemes en anglès. Al mateix temps que va treballar com traductor es va convertir en el principal focus estètic de l’avantguarda portuguesa i va col·laborar en diverses publicacions com Orfeo, òrgan de la literatura avantguardista. Influït per la filosofia de Schopenhauer i de Nietzsche, i pels simbolistes francesos, va introduir en el seu país els corrents literaris en voga de l’època; des del modernisme al futurisme. No va publicar poesia en portuguès fins a un any abans de la seva mort, quan va aparèixer una col·lecció de poemes signats amb diferents noms, com si fossin distints alter egos. És la seva una obra que veritablement pot dir-se que representa tots els aspectes diferents de la personalitat del poeta amb la seva completa varietat de veus i diferents estils individuals. Després de la seva mort han aparegut les seves Obres Completes publicades amb diferents noms. I-Poesies, 1942, de Fernando Pessoa; II-Poesies, 1944, de Alvaro de Campos; III-Poemes, 1946, d'Alberto Caeiro; IV-Odes, 1946, de Ricardo Reis; V-Missatges, 1945; VI-Poemes dramàtics; i VII i VIII-Poesies inèdites. Destaca també El llibre del desassossec (aparegut en 1982), que va iniciar el poeta en 1912 i que es compon de aforismes, divagacions i fragments del seu diari.